Societat

LA CRÒNICA

Treballant de nit per protegir el camp

Per arribar a Foixà, ahir, tots els camins asfaltats estaven tallats pels mossos, i molts d'ells vinguts de fora de Girona. “Pot provar de passar per Cuixart”, em diu una agent de Barcelona referint-se a Corçà. El que no han tallat els mossos són els camins veïnals. Uns revolts més i s'arriba a Foixà, malgrat les prohibicions. Entre els que més han patit el foc hi ha els pagesos. I per partida doble: perquè el foc ha arrasat camps –afortunadament en la majoria ja s'havia fet la collita– i perquè hi han treballat tota la nit per apagar flames. Un dels que han tingut més danys materials és Enric Ros. A casa seva, però, no ho volen explicar. “No estem per rebomboris”, diuen, atabalats. Una veïna, que no vol dir el seu nom, explica que han passat tota la nit a l'ajuntament fins que cap a les quatre de la matinada han pogut tornar a casa. També tenen camps de conreu i com tants altres veïns els van desallotjar de casa seva i només ha dormit una hora al sofà. I des de la finestra de casa seva ha fet fotografies que m'ensenya: “Sembla una posta de sol a l'Àfrica, però aquesta bola de foc és el sòl.” El seu home va passar la nit amb el tràmec llançant terra sobre els focus d'incendi, com tots els pagesos de la zona, que han lluitat contra el foc amb les eines que tenen. “Sort dels voluntaris”, diu la dona. Un altre pagès de la zona em mostra la zona afectada dels seus conreus de blat de moro. No vol que surti la seva fotografia al diari, però ell i el seu pare m'ensenyen els danys causats pel foc, sobretot en els aparells que fan servir per regar. Els pregunto si també han passat la nit a l'ajuntament, i el pare em diu que no. “No ens han dit res”, justifica. No s'acaba d'entendre que a la veïna que està un parell de cases més avall l'hagin fet marxar i a aquesta família no, però és una altra de les incògnites de l'incendi. “Quan ho veus per la televisió sembla molt exagerat”, opina un altre pagès. A un convilatà, en canvi, no li ha semblat exagerat. Ningú li va dir que marxés, però quan va veure el foc tan a prop va decidir anar-se'n pel seu compte. “Jo ja vaig viure un incendi gran aquí fa 35 anys”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.