Societat

TV3 dóna veu als bombers del foc d'Horta de Sant Joan

Un documental investiga les causes de l'accident que va acabar amb la mort de cinc bombers el juliol de 2009

Cinc anys després de l'incendi d'Horta de Sant Joan, durant el qual van morir cinc bombers de GRAF Lleida i un altre va resultar greument ferit, un documental analitza en profunditat les causes de l'incendi i del tràgic atrapament de foc que van patir els bombers, i dóna veu als protagonistes de l'extinció.

El documental, produït per Televisió de Catalunya i la productora Brutal Media, s'emetrà aquest dimarts 1 de juliol. L'ha dirigit Carles Caparrós i l'argument i el guió han anat a càrrec del periodista Josep Maria Flores, que fa cinc anys va seguir l'incendi i els debats posteriors, llavors com a periodista d'aquest diari. “La idea va sorgir fa un any i mig, durant una visita al lloc de l'accident amb el cap dels GRAF, Marc Castellnou, i el bomber de GRAF Lleida supervivent, Josep Pallàs”, ha explicat Flores. “Ells volien fer un llibre amb l'objectiu de recollir les lliçons apreses a Horta, però un cop allà, després d'estar dos dies sobre el terreny, amb el bosc tornant a créixer i l'emoció de reviure al lloc aquells moments, vam veure que, si volíem transmetre un missatge que arribés a tothom, la millor manera era fer també un documental audiovisual.”

El resultat ha estat El gran silenci, un documental de prop d'una hora de duració que recull els testimonis dels bombers que van participar en l'extinció, alguns d'ells molt emotius, i altres, il·lustratius sobre les causes de l'incendi i de l'accident, que va tenir lloc el migdia del 21 de juliol, durant una violenta represa del foc a causa de l'entrada de vent procedent de la marinada, mentre els bombers encara treballaven en l'extinció.

Segons es detalla al documental, el cap dels GRAF, Marc Castellnou, ha pujat des de llavors 125 vegades a Horta de Sant Joan per intentar entendre què va passar i perquè van morir cinc bombers que estaven a càrrec seu. I les preguntes que Castellnou es va començar a fer des d'aquell dia fatídic són el fil conductor que ha seguit el documental per mirar de donar-hi resposta: Van arriscar-se massa? Se'ls podia haver tret d'allà a temps? Què es va fer malament?

“La principal conclusió és que els bombers eren allà perquè feien la seva feina”, explica Josep Maria Flores. “Era l'encàrrec que tenien, el matí del dia 21 la situació estava controlada i tenien com a objectiu tancar ràpidament el perímetre abans de l'entrada de la marinada, per evitar que el foc entrés a la zona de parc natural.” La resposta a la segona pregunta, per què no van sortir a temps els bombers de GRAF Lleida, és que va resultar impossible: “La represa provocada per la marinada va ser molt ràpida i violenta i amb represes en zones ja cremades. No van poder sortir ni ells ni tampoc els altres 130 bombers i forestals que hi havia en aquell moment dins del perímetre. Tots van quedar atrapats amb les vies de sortida tallades i es van veure obligats a refugiar-se en zones d'emergència on mirar de passar l'atrapament del foc”, resumeix Flores.

I per què els GRAF Lleida? Hi va entrar en joc l'atzar i la fatalitat. “El grup de Lleida va escollir una zona d'emergència que complia amb els requisits tècnics. “Però tenien molt poca visibilitat i no veien que a uns metres, a sota, hi havia una zona d'alzines que no havia cremat la nit abans.” Quan el foc va arribar, l'alzinar va crear una violenta llengua de foc que va passar per damunt dels sis bombers que es protegien dins les mantes de seguretat. Només Pallàs va salvar la vida. Va adonar-se que dins de la manta li havia entrat el foc, i en un moment de desesperació va decidir sortir i arrencar a córrer enmig del foc i el fum. Va tenir la fortuna d'arribar a una zona rocosa ja cremada, on va caure exhaust i ferit, amb cremades al 70% del seu cos. “Va ser la fatalitat. A només 80 metres hi havia els GRAF de Barcelona, i a ells no els va passar per damunt la llengua de foc.”

El vent, amb grans turbulències perquè es trobava prop d'un cingle, va impedir que els serveis aeris poguessin fer res pels 130 bombers atrapats, ni rescatar-los ni llançar-los aigua al damunt per refrescar la zona i reduir la intensa radiació del foc. Només van ser rescatats la dotzena de membres de la unitat BRIF enviada pel Ministeri de Medi Ambient espanyol, que van demanar ser evacuats i dos helicòpters dels bombers catalans ho van fer. “Els hem entrevistat i un dels pilots, un expert que és cridat a fer rescats en altres països, explica que mai no havia pilotat en condicions de vent i visibilitat tan arriscades com aquelles.” “La conclusió és que resultava impossible treure tots els operatius, i els bombers catalans van actuar com cal fer-ho en aquestes situacions: buscant una zona segura i autoprotegint-se de l'atrapament”, explica Flores.

Josep Pallàs, bomber supervivent, i Jaume Costa, pare de Pau Costa, un dels bombers que hi van morir, han estat les ànimes d'un projecte, explica Flores, en què s'ha deixat de banda el vessant polític i judicial del cas (la via penal ha quedat amb l'única imputació dels dos joves que van ser detinguts com a presumptes autors materials de l'incendi, mentre ara s'obre una via civil). “És la història d'un grup de persones, els bombers, que arran d'aquesta vivència s'han convertit en una gran família i han volgut extreure'n lliçons, també per al conjunt de la societat, perquè això no torni a passar”, diu Flores.

LES FRASES

Una conclusió del documental és que cal prendre consciència de la gestió del boscos i del cost humà d'extingir-ne el foc
Hem volgut donar la veu als bombers, a qui ningú no va preguntar res quan es va produir aquella tragèdia
Josep Maria Flores
Guionista del documental

Els grans incendis, fenomen nou

Una de les tesis del documental és que l'incendi d'Horta de Sant Joan forma part d'un nou fenomen que s'està donant a Catalunya i que va venir amb els grans incendis del 1998: els focs que superen de llarg qualsevol capacitat d'extinció i que, per més mitjans que s'hi posin, no és possible dominar-los fins que han arrasat un gran nombre d'hectàrees. “Abans, l'agricultura i la gestió de la fusta mantenia els boscos nets. Ara el seu abandó generalitzat fa que la massa forestal sigui molt combustible.” A Catalunya hi ha uns 6.000 incendis a l'any, però només l'1% d'aquests focs, els grans incendis, són els responsables de la crema del 99% de la superfície. “El lloc de l'atrapament dels GRAF Lleida és il·lustratiu: un antic camp d'oliveres o vinya abandonat i que estava ocupat pel bosc.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern dona via lliure a la mobilitat en un intent de conviure amb el virus

barcelona

La gossera d’Olot, en estat deplorable

OLOT

La diada recupera la data, però amb nous epicentres i repartits

SALT

L’Índia pateix el rècord mundial de contagis en un dia

Tòquio
PAÍS BASC

Joseba Sarrionandia, ‘Sarri’, torna al País Basc després de 36 anys d’exili

Sensació ‘agredolça’ als centres comercials

Barcelona

Les entitats s’aboquen a un Sant Jordi solidari

barcelona

Primeres sancions a Salt per mal ús del patinet elèctric

salt
societat

JxCat proposa fer parlar el monument del cinc d’Oros amb una evocació a la República