Aviat farà un mes que John Ashbery va complir 90 anys. Va néixer el 28 de juliol del 1927, fill primogènit de Chet Ashbery, agricultor, i Helen Lawrence, mestressa de casa, encara que amb titulació universitària. Una unió ben estranya.

El 28 de juliol va ser un dia normal, per a Ashbery, tan poc donat a actes d’homenatge i celebracions públiques. La seva parella va organitzar un dinar entre amics a l’impactant torre victoriana on viu des de fa anys, en un poble a la vora del riu Hudson, a la part nord de l’estat de Nova York.

Ashbery ha reduït la seva esfera d’actuació a la poesia i el collage artístic, on es manté plenament actiu. El seu darrer poemari, Commotion of the birds, es va publicar el 2016. El vell mestre ha reconduït l’energia de les seves tasques com a professor, crític d’art, articulista i traductor, i com a ocasional narrador i dramaturg, exclusivament cap a la poesia, un gest que recorda el darrer tram de la vida de Thomas Hardy, que va deixar-ho tot per dedicar-se en cos i ànima a la poesia.

Els darrers llibres no són obra d’un vell consentit, sinó que són propostes estètiques noves en què Ashbery posa el poema líric breu contra les cordes amb un implacable exercici de concentració textual, al·lusivitat cultural, profunditat conceptual i impersonalitat literària. I tot amanit amb la típica ironia i autoironia de l’autor. Ara bé, la recepció de l’obra continua sent la mateixa batalla campal entre tres faccions: detractors que diuen que és un bluf total; defensors a ultrança que no saben explicar ben bé la seva predilecció; i bons lectors com ara Helen Vendler que no s’enganyen gens respecte a l’extraordinària importància d’Ashbery en el context de la poesia nord-americana del segle XX.

Els editors sí que han celebrat l’aniversari de l’autor. Farrar, Straus & Giroux ha publicat una insòlitament bona biografia dels anys d’infantesa i joventut, The songs we know best. John Ashbery’s early life, de Karin Roffman. Un llibre excel·lent, escrit en complicitat amb Ashbery, que canviarà la nostra visió de l’obra, apartant-la de tanta avantguarda històrica i tanta postmodernitat, que bona falta fa. I The Library of America publicarà a la tardor el segon volum de l’obra completa, Collected poems 1991-2000, amb el text definitiu establert per l’autor i el curador, Mark Ford. Aquest nodrit volum de 800 pàgines ajudarà a confirmar el fet innegable que John Ashbery és un referent absolut i imprescindible de la poesia universal del segle XX. El darrer veritable mestre que ens queda.