Normalitat

Massa es parla dels anomenats artistes emergents o ens agrada posar-nos-los en boca. Però també ens calen, paral·lelament, iniciatives desacomplexades que hi apostin, com la que vam poder escoltar dijous a Sant Fruitós de Bages. Les alma mater d’aquest festival, la mezzo Mireia Pintó i el pianista Vladislav Bronevetzky, no han dubtat a dedicar un dels tres concerts del festival als artistes sorgits o en formació que estan sota les seves mans com a docents a l’Esmuc. Va començar el sucós programa amb la fantasiosa Konzertstück, opus 79, de C.M.von Weber, en versió per a dos pianos, en què va presentar-se un Ot Ortega de tan sols tretze anys del qual el sotasignat en pot escriure només el següent: recordem aquest nom. Li va seguir el ja més bregat Eudald Buch, cada dia més madur i profund, que ens va delectar amb la Toccata BV 287, de Ferruccio Busoni. Més lírica i no menys contundent va ser la Rapsòdia sobre un tema de Paganani, opus 43, de Rachmàninoff, en què el diàleg cambrístic entre el mestre Broenvestzky i la deixeble Emma Stratton va deixar uns efluvis sonors per al record. L’ària de la bogeria i un duo, junt a Mireia Pintó, de l’Anna Bolena de Donizetti van ser la carta de presentació de la soprano Alexandra Gladysheva, que ja ens havia agradat molt a l’I Due Gobbi del Liceu. Un concert de normalitat musical en què mestres i deixebles es van deixar fascinar pel joc, sempre seriós, de la música i el van contagiar al públic. Podem demanar més?