Música

girona

Malson Atmostèric deixa anar les seves ‘Papallones’ crítiques

“Des que vaig començar a fer música, als 16 anys, sempre pensava que algun dia gravaria un disc que es diria Papallones”, explica Manel Vizcaíno (Girona, 24 anys), el cantant i compositor de Sant Julià de Ramis conegut com Malson Atmosfèric, tot i que ara el nom és el de la seva banda. I aquest divendres ha arribat a les plataformes Papallones , el primer àlbum de Malson Atmosfèric, publicat pel segell Metz Records, amb la direcció artística de Vizcaíno. De fet, tant Malson Atmosfèric com Metz van néixer en el context de la nova escena de músiques urbanes a Girona, molt vinculades en els seus orígens al trap i altres ritmes derivats del hip-hop, però tot va tan ràpid que en el seu primer àlbum hi ha també reggaetón, rumba, cançó d’autor i, entre moltes altres coses, bones dosis de rock. O millor dit pop-punk, com a la cançó que dóna títol al disc, en la línia musical i estètica de grups que van explotar en els anys noranta com ara Blink-182 i Green Day, que ara tornen a ser reivindicats per les noves generacions. “Ens costa molt estancar-nos en un estil concret: ens agraden tantes coses! A més, ara mateix no hi ha un públic només de rock a Catalunya”, explica el cantant, acompanyat per Lluís Albets (baix), Eduard Dueñas, conegut com Zneakyboi (guitarra) i Arnau Ávalos (bateria). El productor del disc ha estat Omar Ferreté, que també n’ha fet la mescla i el màster al seu Fatlab Studio, i en directe s’encarrega de l’electrònica des de la taula de so.

Singles com ara La ciutat, Una d’Estrella Damm (amb Gemm Sol), T’acostes (amb Geri), Casa i Papallones, amb Guillem Solé (Buhos), s’han anat llançant com avançaments de l’àlbum, que inclou dotze cançons i una remescla de T’acostes, a càrrec de Marsal Ventura. Cloe també l’acompanya en el reggaetón tecnificat Ferralla i un dels temes més curiosos és el despullat Fragments, amb Cesk Freixas i uns versos de Gerard Aledo, exvocalista d’Animal.

I les Papallones del títol? “Són les que sento a l’estomac, perquè sóc una persona molt emocional, un friki, un inadaptat des de l’escola: per això a la portada del disc surt una papallona dibuixada en una pissarra i envoltada d’altres dibuixos que fan referència a les diferents cançons”, explica sobre la coberta que han dissenyat Eduard Dueñas i Marina León. Vizcaíno parla sovint en les seves lletres de relacions d’amistat o d’amor, però també intenta mostrar-hi els problemes de la seva generació d’una manera crítica: “Ara es fa molt bona música en català, però estaria bé que els artistes hi mostressin més un cert compromís social, en temes com ara la salut mental, la responsabilitat afectiva o la precarietat en què vivim molts joves. Nosaltres intentem ocupar l’espai que no ocupen els altres. Jo puc cantar que t’estimo, però que no et puc regalar flors perquè són molt cares ”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.