Opinió

Un nou avenç en la Unió Econòmica Europea

Els últims temps, la Unió Europea està travessant un moment complicat amb l'allau de refugiats provinents de països en conflicte amb la corresponent degradació de Schengen, els atemptats, el creixement dels populismes antieuropeus en diferents estats membres, l'amenaça del Brexit britànic o el baix creixement i l'acumulació de deute per part de gairebé tots els estats membres. Per si això fos poc, el Parlament finlandès ha instat el govern d'Hèlsinki a demanar la sortida de Finlàndia de la zona euro i Turquia està aprofitant el desconcert dels refugiats per pressionar per a l'adhesió a la UE mentre el govern de Sarajevo va demanar formalment l'ingrés de Bòsnia-Herzegovina a la UE el passat 15 de febrer.

Dit això, l'opinió de molts és que Europa està en crisi, però és també cert que la vida de la UE no es pot només contemplar amb aquests elements negatius veient que, aquest passat març, s'ha produït un avenç en la unió fiscal que va en la línia d'avançar cap la unió econòmica i monetària (UEM).

Des de final del 2014, el Consell Europeu va assumir que es feia necessària una coordinació més estreta de les polítiques econòmiques dels estats de la zona euro per tal que la UEM funcionés millor, en línia amb l'ambiciós informe dels quatre presidents del 2012 Towards a Genuine Economic and Monetary Union. D'aquesta manera, i després de la nota analítica Preparing for next stepson better economic governance in the Euro Area, de febrer del 2014, es va produir l'informe dels cinc presidents (el de la Comissió, Junker, el del Consell Europeu, Tusk, el de l'Eurogrup, Dijsselbloem, el del Banc Central Europeu, Dragui, i el del Parlament Europeu, Schulz) Completing Europe's Economic and Monetary Union, que va establir el full de ruta del que hauria de ser una genuïna i justa UEM amb convergència, prosperitat i cohesió social, un semestre europeu perfeccionat, un sistema financer integrat, una unió fiscal i -com a final- una unió política. Tot això s'estructurava en quatre etapes: la primera, de juliol del 2015 fins a juny del 2017 (deeping by doing); la segona, completant la UEM establint indicadors de convergència; una tercera, responent a un llibre blanc que es farà la primavera del 2017, i la final, que s'hauria de completar, com a molt tard, el 2025, després que un organisme en cada estat controli la convergència en línia amb el pacte Europlus del 2011 per a una millor coordinació fiscal responsable.

La unió bancària.

Amb la supervisió bancària unificada a mans del Banc Central Europeu des de gener del 2015 i el mecanisme únic de resolució des de gener del 2016, així com la possible recapitalització bancària amb el mecanisme europeu d'estabilitat (MEDE), nomes s'està en espera, per culminar la unió bancària, de l'assegurança unificada pels dipòsits bancaris i la unió de mercats de capitals.

De moment, no es parla del necessari augment del pressupost comunitari per corregir asimetries, ni d'un tresor integrat per fer front als problemes del deute, ni de consolidar la representació externa de l'euro –qüestions que demanarien una problemàtica revisió de tractats-, però aquest mes de març ha començat un procés interessant de cara a aconseguir avançar cap a una unió fiscal.

El Consell de Ministres de Finances de la UE, presidit per Jeroen Dijsselbloem –ministre holandès president de l'Eurogrup i, ara, president de l'Ecofin, perquè aquest primer semestre del 2016 estem sota presidència holandesa del Consell de la UE-, va donar llum verd, el passat març, a una proposta de la Comissió d'avançar cap a una reforma fiscal pactada entre els estats membres per aconseguir una transparència fiscal més gran que eviti l'elusió d'impostos que fan algunes empreses multinacionals. Això segueix les idees de l'OCDE en el seu pla d'acció contra l'erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis a països amb baixa fiscalitat segons el pactat pel G20 la tardor del 2015 en el pla BEPS (Base Erosion and Profit Shifting).

De moment, no es parla de la “creixent desigualtat econòmica i la fiscalitat”, com demanava, fa unes setmanes, l'organització catòlica Justícia i Pau a la seva reunió de Lisboa, però Europa fa un primer pas contra l'elusió fiscal transeuropea. De moment, multes milionàries a Starbucks (Holanda), Fiat (Luxemburgo), Google (Gran Bretanya) i Apple (Itàlia) i l'exigència a Bèlgica de recuperar ajudes donades a multinacionals, demostra que, malgrat tots els problemes d'avui, la Unió Europea no s'atura.

La UE ha passat moments difícils en la seva historia i ara n'estem passant un, però tots sabem que, sense unió, la UE es convertirà en irrellevant en el món de demà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia