Opinió

Raça humana

Robots per humans als restaurants

Tinc un amic que té un restaurant i que ara, un cop s’ha convençut que trobar cambrers i cuiners és més difícil que desxifrar l’àlgebra abstracta, ens ha anunciat que apostarà per un robot per substituir algunes funcions del personal de sala. Ell és d’aquells propietaris que són una mica com l’home orquestra perquè se’l veu al negoci desplegant tot tipus de tasques, un “tot tipus” que també inclou el capítol de les relacions públiques. Imagino que el robot, que no sé amb quin nom el batejarà, ni si gaudirà d’un nom propi o serà per sempre “el robot”, tindrà assignades unes feines molt mecanitzades, com prendre nota de la comanda o traslladar plats a les taules, però admeto que a mi se’m fa estrany que sigui una màquina programada la que em vingui a saludar o a preguntar-me què vull sopar aquell dia. Suposo que en l’aposta per aquest sistema hi ha un punt de desesperació del meu amic –valorar l’aspecte econòmic no està al meu abast perquè no disposo de la informació–, com també imagino que hi ha un tipus de comensal que se sent atret per aquestes modernitats, començant per la canalla i per aquells joves que fugen de la figura d’un adult donant-los la brasa. De moment li regalaré un vot de confiança, tant a l’amic com al robot, malgrat que soc d’aquelles persones que sempre situa la ciència ficció entre els gèneres cinematogràfics que més aviat ens atreuen poc. Sobretot perquè tinc clar que no faltarà el tracte humà que últimament sembla cada cop més infravalorat. El meu dubte és què passarà quan, al pas que anem, tota la cadena humana dels restaurants sigui substituïda per màquines. Confio que el meu amic, almenys ell, sigui l’últim bastió d’un moviment de resistència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.