Opinió

Afededéu

Crim

Dissabte vaig visitar el Matarranya per assistir a la jornada dedicada al gènere negre que organitza des de fa quatre estius la llibreria Serret. És una llàstima i alhora una sort que els colors d'aquesta comarca, igual que el conjunt de les comarques dels Ports, siguin encara poc coneguts per al corrent majoritari de voltadors del país: el verd feréstec d'oliveres i vinyes, els ocres dels prats segats i dels pobles de cases de color de la terra arreplegades al voltant d'un castell o d'un campanar; el blau, aquest intuït per la proximitat, de l'Ebre proper que transforma el món al seu pas. Un paisatge auster i autèntic, lluny dels crims comesos en altres indrets d'un país convertit en màquina d'atreure turistes.

El llibreter Octavi Serret afegeix a aquest paisatge el negre de la seva trobada literària d'agost. Quaranta escriptors de novel·la negra es van aplegar dissabte al voltant de la seva llibreria a Vall-de-roures per exhibir les seves obres i parlar amb els lectors, alguns vinguts de lluny, atrets per la convocatòria de Matarranya Negra. Per entendre aquest poder de convocatòria cal conèixer l'Octavi Serret. Viu la literatura amb una passió que supera la d'alguns autors. Promotor cultural, també és un activista pel català i ara viu dies d'optimisme davant el nou govern d'Aragó, que ha enterrat l'absurditat de la Lapao i sembla que tractarà les llengües amb sentit comú. Al seu establiment té els llibres que a ell li agraden i recomana. Pregunta i escolta els lectors que s'hi atansen, i és molt difícil, gairebé heroic, entrar a la seva llibreria i no sortir-ne amb dos o tres llibres sota el braç. Ara acaba d'obrir al juliol un espai de cultura i llibres a Barcelona, al carrer Aragó. L'estrena oficial, el dia 10.

Entre els autors, Rosa Ribas i Sabine Hoffman, acabades d'arribar de Frankfurt; Xavier Borrell, Lluís Llort, José Vaccaro Ruiz, des de Barcelona; Montse Sanjuan, Rafa Melero i servidor de vostès, des de Lleida; l'ebrenca Sílvia Mayans; Paco Gómez Escribano i Cristina Fallarás, des de Madrid; José Luis Muñoz, des de Salamanca, i així fins a una bona banda de còmplices que van fer d'un dia d'agost un Sant Jordi negre, i del qual un marxa amb la sensació que el crim, el veritable crim, és no visitar el Matarranya més sovint.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.