Política

diada de l'onze de setembre

Manifestació de rècord

Milers de persones omplen el riu Segre amb el batec per la independència en la manifestació més gran feta mai a Lleida

La Paeria intenta rebaixar l'entusiasme amb xifres inferiors a la d'inscrits

Una riuada humana va col·lapsar de seguida els accessos als primers trams

Desafiant la calor i les previsions pessimistes, desenes de milers de ciutadans van manifestar-se ahir a Lleida per defensar la independència de Catalunya. No hi va haver desgast ni desmobilització: més de 30.000 persones s'havien inscrit prèviament al web de l'ANC en els deu trams de la manifestació a Lleida, però molts més hi van anar sense haver-ho fet. El resultat és una xifra espectacular que ni els més optimistes de l'organització havien imaginat: 117.000 persones a la canalització del riu Segre, i uns milers més mirant-s'ho des de dalt perquè els accessos estaven col·lapsats.

És la xifra que van donar els responsables de l'ANC de Ponent després d'haver-ho parlat amb els responsables de la Guàrdia Urbana de Lleida i els Mossos d'Esquadra que es trobaven en el punt de coordinació, i surt del càlcul d'una marea humana de 600 metres de longitud, entre el pont vell i més enllà del de la Universitat, per 6,5 d'amplada, i 3 persones per metre quadrat. Aquest càlcul no incloïa la gran quantitat de gent que, en vista del col·lapse dels accessos als rius, va preferir mantenir-se dalt dels ponts i passarel·les del Segre, i al carrer Jaume II, paral·lel al riu.

Els responsables de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra van dir des del terreny que no donarien cap xifra. Tot i això, quan va acabar la manifestació el govern de l'Ajuntament de Lleida va emetre un comunicat rebaixant la xifra d'assistents a entre 25.000 i 30.000 persones, citant la Guàrdia Urbana i utilitzant com a criteri els 400 metres previstos inicialment per als 10 trams (se n'hi van haver d'afegir perquè en els moments previs els trams inicials estaven col·lapsats i ja no s'hi cabia), així com l'ocupació de les zones d'aparcament i l'arribada d'autocars, sense tenir en compte per tant els assistents de la mateixa ciutat i els que, arribant-hi en cotxe, van aparcar en altres punts de la ciutat. Segons la xifra de la Paeria, doncs, a la Diada hi hauria anat menys gent de la que s'hi havia inscrit i no hi hauria anat ningú que no ho hagués fet.

Deixant de banda la batalla de les xifres, tots els presents tenien el convenciment que estaven assistint a una jornada històrica a Lleida. Des de mig matí l'ambient a la ciutat de Lleida era una jornada especial: gent amb la samarreta blanca de la Diada amunt i avall pels carrers, alguns amb estelades, i el so de les batucades i dels grups de cultura popular ressonant des dels Camps Elisis, al costat del riu Segre, on s'havia muntat una paradeta de firetes i hi van actuar la cantautora Meritxell Gené i Lo Pau de Ponts. Allà, molts ponentins van trobar Lluís Llach, que es va desplaçar a Lleida per donar suport a la independència des d'allà. A la fila zero de la manifestació lleidatana també hi havia els consellers Jordi Baiget i Meritxell Serret.

A partir de les quatre de la tarda es va començar a omplir la canalització del riu Segre. Una riuada humana va col·lapsar de seguida els accessos als primers trams. Com en les altres grans manifestacions de la Diada dels darrers anys, hi havia moltes famílies i colles d'amics i imperava el civisme i el bon humor. Aquest any, a més, per primer cop molts d'ells no s'havien de desplaçar per participar-hi. La Mònica i el Txema són de Lleida i no s'han perdut les manifestacions dels darrers anys. Ahir també hi eren, amb els seus dos fills. Per primer cop, no es van haver de desplaçar per poder participar-hi. “És molt més còmode, ho demanàvem i està molt bé que aquest any ens hagin tingut en compte als de Ponent”, van dir a peu de gespa, al riu, mentre esperaven la resta de la colla per incorporar-se al seu tram. També de Lleida, l'Albert reconeixia que ell era un dels que no s'havien inscrit però que tenia ganes igualment de manifestar-se per la independència. Ho havia fet anteriorment en la Via Catalana, a l'Hospitalet de l'Infant. “La veritat és que ja tocava que es fes aquí”, va reclamar.

Mitja hora abans de començar la mobilització, els coordinadors de l'ANC deien als voluntaris que comencessin a fer passar la gent cap als trams finals i fins i tot més enllà, ja que les entrades al riu al voltant del pont vell ja s'havien començat a col·lapsar. El delegat de govern a Lleida, Ramon Farré, va calcular, després d'haver parlat amb els Mossos, que en aquell moment ja hi havia almenys 50.000 persones. I encara n'estava arribant més.

Buscant l'ombra sota un dels ponts es trobava, entre la multitud, la colla gegantera de Maials. Al matí no havien faltat a la cita de cada any a la Diada de Flix, i a la tarda havien agafat l'autocar i una vintena d'ells eren allà amb gegants i gralles animant el tram 4: “Hem anat a totes aquests darrers anys, fins i tot vam encapçalar la de Barcelona del 2012 perquè la capçalera primera es va desfer i nosaltres vam quedar al davant amb el lema Maials per la Independència”, explicaven la Teresa i el Sebastián, membres de la colla.

Del Pirineu també van baixar diversos autocars i ciutadans en vehicle privat. De fora de la demarcació també n'hi havia que s'havien desplaçat a Lleida. Una família de Manresa explicava que a Berga tots els trams estaven plens des de feia dies i que per això havien decidit arribar-se fins a Lleida. De més lluny havia vingut a Lleida l'Eneko. Un basc de Vitòria que brandejava una senyera de Navarra, “la bandera històrica de l'estat dels bascos i navarresos”. Ja va ser a la Diada de la V i aquest cop s'havia desplaçat a Lleida per participar i admirar “la unitat civil envejable” que hi ha a Catalunya en el moviment per la independència.

A les 17.14 h en punt les campanes de la Seu Vella van donar el toc d'inici de la manifestació simultània. En aquell moment, la manifestació a Lleida s'havia allargat fins al pont de la universitat, tot i que allà amb una densitat més baixa que als trams finals. L'actriu Txe Arana va ser l'encarregada de llegir un manifest en favor d'una República Catalana que garantís el progrés dels ciutadans catalans, i va fer referència també a la resta dels Països Catalans. A continuació, els altaveus van donar el tret a l'acció del batec: els assistents van alçar i sacsejar la cartolina amb el punt groc que representava el batec de la ciutadania catalana per la independència.

Des del punt de coordinació de l'ANC, Glòria Segarra i la resta de responsables de l'ANC respiraven alleugerits i es felicitaven per una jornada que havia superat de llarg les seves expectatives. “Ha anat tot de meravella i, tot i la gentada, no hi ha hagut problema ni cap incident”, va dir Segarra. Des d'una pantalla gegant van seguir la resta de batecs. L'acte va culminar amb el cant d'Els segadors, i uns quants milers de manifestants van allargar la festa amb un concert de Pastorets Rock des de l'escenari a la llera del riu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.