Política

MARTA PASCAL

COORDINADORA GENERAL DEL PDECAT

“El projecte de Colau neix reactiu i titubeja sobre l'estat propi”

“Ens hauran d'explicar si no estan fent un ús molt tàctic i electoral del referèndum”

“Tot són indefinicions; més que una nova formació política, és el mateix que era Iniciativa al seu moment”

“És el que és en funció del procés, però no li veig viabilitat futura”

Preguntar sobre un estat independent em sembla millor, més inclusiu, que no pas sobre una república Si s'han d'assumir responsabilitats pel cas Millet, serà a partir del moment en què hi hagi una sentència Les últimes declaracions de Sergi Sabrià em van semblar desafortunades i fora de lloc
Determinats sectors de l'esquerra tenen molta salivera per fer plantejaments de tripartits Els plantejaments de la CUP són més per fer la revolució que no pas per fer la independència
Amb Antoni Castellà, hi tenim bona relació, però no negociem res; som companys de viatge En els moments importants, sempre hem anteposat el país i el full de ruta

La coordinadora general del Partit Demòcrata, Marta Pascal, va passar la setmana passada per El Punt Avui TV per enregistrar una llarga entrevista. En aquest espai, us oferim un resum dels principals temes que s'hi van tractar. A la conversa que publiquem en l'edició en paper i al web, però, s'hi han afegit algunes preguntes arran de la polèmica generada posteriorment entre el PDeCAT i ERC per la filtració de la conversa que David Bonvehí va mantenir amb uns militants al Bages.

Estarà d'acord amb mi que aquest episodi dels darrers dies és francament lamentable.
Ja vaig dir a Manresa que tot el que ha passat és un despropòsit i que en política no tot s'hi val.
Entén que aquestes baralles entre partits independentistes generin perplexitat al món sobiranista?
El que ha passat no afecta ni Junts pel Sí ni el procés, però n'hi ha que estan disposats a traspassar determinades línies, i no som els del PDeCAT.
Vostè està convençuda que la filtració de la conversa de David Bonvehí amb militants del Bages va sortir d'ERC?
Ja vaig dir que havia parlat amb Marta Rovira perquè aclarís els fets. Joan Tardà va reconèixer que les persones que se senten en la gravació són dos militants d'ERC a Manresa, i per això vaig trucar a Marta Rovira.
El que deu ser innegable és que Bonvehí va dir el que va dir.
El que és innegable és que, tal com va dir David Bonvehí, ell diu el mateix en públic que en privat, i el que va posar damunt la taula arran de les preguntes eren totes les possibilitats que es podrien plantejar. Si el procés acaba malament hi haurà eleccions, oi? Vol dir que renunciem al que diuen els nostres anhels? No. Vol dir que preveiem totes les possibilitats. Dubtar de l'independentisme de David Bonvehí és com a mínim inacceptable; aquestes situacions ja fa temps que estan superades.
Fer càbales sobre què cal fer si el procés acaba malament, però, no és admetre que hi ha poc convenciment?
No fem càbales. Ens plantegem totes les opcions i responem a totes les preguntes que se'ns fan sense renunciar a la independència. No es quedin amb una part; si ho fan, guanyen els que han filtrat aquestes declaracions intencionadament.
Sergi Sabrià va dir que la conversa demostra que “el PDeCAT està més pendent del partit que del país”. Què li sembla?
Em semblen unes declaracions desafortunades i fora de lloc. Ni al Partit Demòcrata, ni al president Mas abans ni al president Puigdemont ara els han tremolat les cames. Són declaracions sobreres.
Si no van ser ni vostès ni ERC, qui pot ser?
Nosaltres el que volem és que tot això s'aclareixi, i com més aviat millor.
No és una contradicció que el PDeCAT porti el cas a la mateixa fiscalia que després va contra membres del govern?
David Bonvehí ha vist vulnerat el seu honor i té tot el dret a posar-ho en coneixement de la fiscalia. Aquests fets s'han d'aclarir.
Però no li sembla que tots plegats estan servint munició a tots aquells que fa temps que vaticinen que a Catalunya els independentistes acabaran barallats?
Ja hem dit de manera clara que el procés continua i que aquesta situació no afecta ni el govern ni Junts pel Sí, però també hem dit que en política no tot s'hi val. Quina alternativa tenim? Acceptar les males arts?
Al govern de Madrid se'n deuen fer un tip de riure.
Nosaltres només volem que ens deixin votar. I el que fa riure és que el govern espanyol tingui tanta por que ho fem. Tirarem endavant, n'estem molt convençuts.
No hi estarà d'acord, però PDeCAT és un nom lleig i que no acaba d'arrelar.
No és una qüestió de si el nom és lleig o no és lleig. El nom és el que és, i les marques i els noms necessiten el seu temps per acabar-se implantant. PDeCAT és un nom que es manté fidel al nom que s'havia aprovat [en el congrés fundacional]: Partit Demòcrata Català. Vam evolucionar cap a Partit Demòcrata Europeu Català pel problema que vam tenir amb el registre de partits del Ministeri de l'Interior.
Demòcrates de Catalunya, d'Antoni Castellà, acabarà formant part de l'òrbita del PDeCAT? O no? Perquè ja sap que hi ha qui dona per fet que el partit amb què acabaran tancant algun acord és ERC...
És cert que entre bastidors es diu que ells ja han triat aquesta opció, però no ho sé. Aquesta pregunta l'hauria de fer a ells.
Negocien, però, algun acord amb Demòcrates de Catalunya?
No. Hi tenim bona relació, però no negociem res. Som companys de viatge. És cert que Demòcrates de Catalunya ha organitzat actes conjunts amb ERC, i amb nosaltres no. Però la relació és bona.
El capítol de les incompatibilitats al partit, que ha obligat uns quants membres de l'executiva a plegar, no era estalviable?
El règim d'incompatibilitats que va aprovar el nostre partit el juliol passat és molt sever. I en certa manera crec que resta talent. A la direcció i als càrrecs orgànics del partit, no hi pot haver, segons els estatuts, gent que tingui càrrecs al govern. Vist amb perspectiva, no ho sé... Voleu dir que tota aquesta gent, que té tant talent, ara no pot fer res pel partit? Això potser no ho vam afinar prou bé.
Un dels seus reptes és aconseguir que els presumptes casos de corrupció que hi ha hagut a CDC no s'associïn al PDeCAT.
Jo sempre reivindicaré el llegat polític de CDC i de CiU. Aquest país no s'entén sense aquesta contribució. CDC ho ha fet tot bé? Potser no. Va ser una eina positiva per a la construcció nacional d'aquest país? Sí. El meu partit no surt del no-res. Té unes arrels convergents molt clares, però aquesta nova formació política vol anar molt més enllà.
Vostè deu seguir el judici pel cas Palau. Algú de l'antiga Convergència hauria d'assumir responsabilitats?
El judici pel cas Palau no és el judici a Convergència; és el judici a Millet i Montull. Si s'han d'assumir responsabilitats, ha de ser a partir que hi hagi una sentència. Deixem que la justícia faci la seva feina. Quan hi hagi sentència, ja valorarem políticament quines decisions cal prendre, si cal. A mi se'm fa molt estrany fer valoracions d'un procés que està obert, tot i que hi hagi una ombra de dubte sobre el finançament de Convergència.
Posa la mà al foc que no hi va haver finançament irregular a CDC?
Nosaltres ens hem de pronunciar en el moment en què hi hagi una sentència. Estic tranquil·la. I deixi'm reivindicar l'honestedat dels que han fet Convergència. No contribuïm a generar dubtes. Defensem la presumpció d'innocència. I, si hi ha alguna cosa mal feta, ho reconeixerem. Però arribem primer al final del procés.
Entre posar la mà al foc que no hi ha hagut res i dir que si cal assumiran responsabilitats, hi ha un matís prou important...
La qüestió no és si jo poso o no la mà al foc. La qüestió és, si és que hi ha hagut alguna cosa mal feta, i la justícia ho ha de dirimir, si Convergència serà capaç de dir que ho hauria d'haver fet millor. Jo no sembraré dubtes. Nosaltres, el PDeCAT, volem fer les coses d'una altra manera.
Diu que les coses es fan bé, però que si cal assumiran responsabilitats en el moment en què hi hagi una sentència, si és que és condemnatòria. El que fa és curar-se en salut?
No. El que faig és ser realista. I tenir molt clar cap on anem, que és cap a un model de partit sostenible. Que allà on n'entrin deu en surtin deu. I el que dic és prou clar: arribem a la sentència, vegem què diu i, a partir d'aquí, ja direm el que hàgim de dir. Siguem una mica més humans. Al final, a la vida, si t'equivoques, deus tenir tot el dret a demanar perdó. I al PDeCAT fem les coses bé. La corrupció ens fa fàstic, ja ho he dit en alguna altra ocasió.
Hi creu, en la justícia?
A vegades la justícia ens ha donat arguments per no creure-hi...
Ho deia justament per això, perquè van dir que el judici del 9-N va ser un judici polític...
Vull pensar que la justícia fa la seva feina, i que la fa ben feta. I que hi ha tots els mecanismes necessaris per fer-la ben feta. Nosaltres no hem de generar dubtes. Espero que la sentència sigui clara, que dirimeixi responsabilitats i que deixi les coses al seu lloc.
El fet que el nou partit s'hagi constituït recentment i que coincidís amb la formació de Junts pel Sí ha contribuït que quedessin desdibuixats políticament?
Que féssim Junts pel Sí és la demostració clara que, si hi ha un partit que està disposat a sacrificar-ho tot perquè el dret a decidir dels catalans sigui possible, va ser CDC al seu moment, i ara el PDeCAT. A Junts pel Sí vam pactar un programa electoral i un full de ruta, però en la resta de coses cada partit té la seva llibertat.
Vol dir, doncs, que hi haurà més votacions separades entre ERC i el PDeCAT a Junts pel Sí?
Ja n'hi ha hagut algunes, de votacions diferenciades. En el full de ruta, hi ha un bloc granític que és Junts pel Sí. Però, en les qüestions que no fan referència al full de ruta per arribar a la independència o que no hi tenen res a veure, nosaltres no renunciarem a tenir els nostres propis plantejaments. Ho fem i ho farem amb naturalitat. Nosaltres hem demostrat que en els moments importants sempre hem anteposat el país i el full de ruta. Ens mantenim totalment lleials a Junts pel Sí pel que fa al procés i al programa electoral. Pel que fa a la resta, deixin-nos opinar .
El PDeCAT continua rebent altes?
Sí. Estem al voltant dels 13.000 associats. I creixent a un bon ritme. Hi ha altes constantment, i deixi'm que li digui que cap a un 20% d'aquestes altes són de gent que és el primer cop que té relació amb un partit.
L'expresident Jordi Pujol s'hi ha associat?
No. No crec que tingui especial rellevància, aquest fet. Representa molt, però a ell li sembla que s'ha de mantenir en un segon pla.
Vostè deia la setmana passada: “No és el moment de parlar de la data ni de la pregunta.” Però escolti'm: tothom en parla.
El que deia és que no hem de fer un debat públic sobre la data i la pregunta, perquè em preocupa especialment que els ciutadans se'n puguin arribar a cansar, des d'un punt de vista més de procediment i de logística. Nosaltres, els partits i les entitats sobiranistes, ens hem de dedicar a donar arguments, a convèncer, a guanyar majories... I deixem que el govern –i, evidentment, aquí el Pacte Nacional pel Referèndum també hi ha de tenir un paper– sigui capaç de trobar tots els consensos que calgui pel que fa a la pregunta i a la data. I no deixem en via morta la possibilitat, fins al final, que l'Estat espanyol reaccioni davant d'un plantejament democràtic com el que estem fent.
Vostè creu, de veritat, que hi ha alguna possibilitat?
Soc molt escèptica ara mateix.
Sembla una pantalla superada.
Probablement, el que vol l'Estat espanyol és que nosaltres quedem com els intransigents. Però ens hem de mantenir en la defensa de la via escocesa, que és la via del referèndum pactat. Perquè em sembla que els que tenim conviccions democràtiques més íntimes les hem de defensar fins al final. I que ells expliquin per què no donen sortida política a un procés que és absolutament polític, i que expliquin per què a Espanya la democràcia està escapçada.
Fins quan té temps el govern espanyol per seure a la taula? Posem per cas que el referèndum ja està convocat formalment per al setembre i que el govern espanyol es desperta just abans de celebrar-se. Hi seria a temps?
Si és per parlar d'un referèndum acordat amb pregunta clara i resposta binària sobre l'estat propi, jo, que soc partidària de la via escocesa, crec que hem de seure a negociar quan sigui. Perquè el punt final al diàleg nosaltres no el posarem mai. Què li passa al govern del PP? Que papalloneja una mica amb el derecho de conquista. Ens residualitza, ens fa petits i no ens dona oportunitats. Per això tenim dret a fer el nostre camí. I ho voldríem fer decidint-ho en una taula. No és tan estrany, el que demanem. Ho ha fet el Quebec, ho ha fet Escòcia...
La CUP ha fet pública la seva pregunta i fins i tot ha repartit paperetes. “Vol que Catalunya sigui una república independent?”, pregunta. Li agrada?
La meva opinió és que, probablement, el terme república té un pòsit ideològic molt més marcat, i en aquest sentit podria ser una pregunta una mica excloent. Em sembla que el concepte estat independent és molt més inclusiu. La CUP, i ERC també, fan un plantejament molt més ideològic. Nosaltres som més partidaris de sumar una gran majoria.
La posa nerviosa el fet que Junts pel Sí i el full de ruta depenguin de la CUP?
Hauria preferit que Junts pel Sí tingués més base perquè la governabilitat no quedés qüestionada per una minoria. La distància entre Benet Salellas i Marta Pascal és ben real. Però va anar així. No ho qüestiono. Alguna cosa no va acabar fent bé Junts pel Sí per no obtenir algun diputat més.
Estan incòmodes?
Hauria preferit uns altres companys de viatge. No descobreixo res de nou dient-ho; això no se li escapa a ningú. Però ho respecto. Els plantejaments polítics i de país de la CUP són més per fer la revolució que no pas per fer la independència. Però són els seus. I en algunes coses estem als antípodes.
Què farà l'Estat espanyol quan es convoqui el referèndum?
No ho sé. El que sí que sé és que a l'Estat espanyol li genera una urticària extraordinària tot allò que fa olor de democràcia. Al govern del PP especialment. No ens ha de preocupar què faran. Nosaltres ens hem de preocupar perquè el referèndum compleixi amb tots els estàndards internacionals. Quan la CUP decideix començar la campanya empaperant la seu del PP... No tenim dret a situar l'altre com algú que no té dret a tenir els seus plantejaments...
I si el referèndum no es pot fer, què haurà de fer el Parlament? Una declaració unilateral?
Arribem-hi, primer. No avanci coses. I, si això passa, reunim-nos tots i decidim conjuntament què fem. Però seria un error començar ara a dir que és segur que no el podrem fer.
No és un error que el PDeCAT estigui trigant tant a tenir un candidat a la presidència de la Generalitat?
No. Tenim molta gent vàlida per ser-ho. Ara estem fent el reglament per poder escollir els caps de llista, i el tindrem enllestit per a quan estiguem en un context electoral; ara no hi som. I aleshores prendrem decisions. Tenim gent molt bona per encapçalar llistes.
No estan perdent un temps valuós?
Seria un error fer-ho ara. Perquè seria assumir que per a nosaltres és més important l'escenari electoral posterior que no pas guanyar el referèndum. Suposaria ser molt deslleial amb el repte que ara té el país. Ho farem després.
Al president Puigdemont sí que el dona per descartat?
Ho ha dit ell mateix. Hem intentat convèncer-lo. Però ell ho ha dit des del primer dia. Ell ha dit sempre molt clar que ha vingut a fer una feina molt concreta. I això, malgrat el que em dol, s'hauria de valorar molt.
Neus Munté, Santi Vila, Mercè Conesa... Serien bons candidats?
Tots són molt bons candidats. I n'hi hauria d'altres.
I Marta Pascal?
Marta Pascal, no. No estic en la tessitura de pensar si vull ser o no candidata. La meva feina és tirar el partit endavant. No m'ho plantejo.
Junts pel Sí ha estat un bon invent?
JxSí ha estat un artefacte excepcional per al moment polític excepcional que estem vivint.
Un artefacte revalidable?
Crec que ERC ja ha dit que no, i dos no ballen si un no vol. Però nosaltres tampoc en som partidaris, perquè seria assumir que el procés no anirà bé, o que cal més temps. I això no ho veig. Veig el president molt convençut, i veig la majoria parlamentària molt sòlida. I veig un país que batega per poder votar. Junts pel Sí és el que és en funció del procés que vivim. Però no li veig viabilitat futura.
Qui sí que està treballant de cara a la cursa electoral és la nova formació de l'alcaldessa Ada Colau i el diputat al Congrés Xavier Domènech...
L'alcaldessa Colau s'ha posat al capdavant d'aquest projecte, que encara no té nom, i que, per mi, és l'antiga Iniciativa que es refunda, amb aquesta ambivalència en la qüestió nacional i un discurs més intens en temes com ara el feminisme, els moviments d'esquerra... Un partit que no es defineix de manera clara, que titubeja i que genera dubtes sobre una qüestió tan fonamental com aquesta, sobre si aquest país ha de tenir un estat propi o no, a mi se'm fa molt estrany. Neixen una mica reactius. Ells sempre diuen que es volen contraposar a l'hegemonia convergent... No ho sé. Nosaltres vam néixer per ser el pal de paller del nou país. El nostre és un plantejament obert. El seu em sembla una mica reactiu.
Han dit ben clarament que en un futur volen governar a la Generalitat de Catalunya.
És evident que tots els partits sortirem a guanyar quan hi hagi eleccions. El que és veritat és que, dins del món de l'esquerra, hi ha molta competència: el que pot representar el PSC, aquesta nova Iniciativa que són els comuns, el que pot representar ERC, la CUP... Per mirar de guanyar l'hegemonia de les esquerres, ja faran el que creguin. Nosaltres som al centre, amb voluntat de ser sempre part de la solució i no del problema.
Els considera ambigus? El que ells reclamen és un referèndum amb garanties.
Ens hauran d'explicar si el que estan fent no és un ús molt tàctic i electoral del referèndum. Vostès creuen en el referèndum com a eina per dirimir el conflicte polític que hi ha entre Catalunya i l'Estat espanyol? Marta Pascal diu que sí. I, quan em pregunten què votaria, dic que votaria sí. El govern del PP dirà que no, i que votaria no. Els comuns diuen que sí, però després diuen “no ho sé”. Amb un “no ho sé” no vas pel món. I menys pel món del segle XXI. Més ambigu que això no hi ha res. Per això li deia que, més que una nova formació política, és el mateix que era Iniciativa al seu moment. Recordi que no vam arribar mai a saber on eren el senyor Herrera ni la senyora Camats. Amb el dret a decidir, hi van ser, i van anar a Madrid a demanar el referèndum. Però, quan intentaves anar més enllà, només trobaves indefinicions. I la gent no té ganes d'indefinicions.
Per vostè és, doncs, una estratègia?
Sí. Una estratègia per atreure vots sabent que aquest és un tema absolutament transversal en la societat catalana. Però pretendre no tenir opinió pel que fa al futur polític d'aquest país em sembla una mica naïf. Els ciutadans no ens volen aquí perquè siguem un element decoratiu; ens volen perquè prenguem decisions.
Veu un tripartit governant a la Generalitat en un futur?
Determinats sectors de l'esquerra tenen molta salivera per fer plantejaments de tripartits. Quan es va fer l'acte commemoratiu dels quaranta anys a Sant Boi, per exemple, a nosaltres no se'ns va convidar. I allà vaig veure una ombra de tripartit. Hi vaig veure Oriol Junqueras, Anna Gabriel i Dante Fachin, i els vaig veure molt còmodes. I junts. Aquesta és una estratègia que ells han de decidir si desenvolupen o no.
Hi veu Esquerra Republicana de Catalunya, en aquesta estratègia?
He posat l'exemple de Sant Boi –que d'acord que és de fa mesos– per il·lustrar que no veig pas que estiguin incòmodes. Però les estratègies electorals d'ERC no les he de decidir jo; les han de decidir ells. És aquesta lluita per l'hegemonia de les esquerres que ells tenen... Endavant. Nosaltres estem immersos en una altra cosa.

Continua a la pàgina següent

Ve de la pàgina anterior

Continua a la pàgina següent

Ve de la pàgina anterior



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.