Política

La Junta Electoral obliga als mitjans públics a donar cobertura electoral a Podemos i UPD

La Junta Electoral Central argumenta que les formacions de Pablo Iglesias i Rosa Díez són “grups polítics significatius”

El Col·legi de Periodistes de Catalunya exigeix suprimir els blocs electorals en la nova Llei Electoral Catalana perquè és “censura prèvia”

La Junta Electoral Central (JEC) ha conclòs recentment que UPD i Podemos tenen dret a tenir cobertura electoral als mitjans públics a Andalusia malgrat no disposar de representació parlamentària. L'organisme electoral considera que l'assignació dels blocs electorals per a aquestes formacions, que es presenten per primera vegada a les eleccions andaluses, ha de ser més àmplia que les candidatures de la resta de les formacions perquè “han acreditat la representativitat”.

A judici de la JEC, la Junta Electoral d'Andalusia encerta en considerar que “concorrien dades objectives” basades en les eleccions europees de maig de 2014 per a considerar a UPD i Podemos com a “grups polítics significatius” per a la campanya de les eleccions andaluses. La ratificació d'aquesta doctrina implica canvis en els plans de RTVE i Canal Sur per incloure aquestes dues formacions “als efectes d'informació de campanya, debats i entrevistes electorals”.

D'acord amb l'organisme electoral, als comicis europeus de l'any passat UPD va aconseguir la mitjana del el 7,13% dels vots a les províncies andaluses i Podemos el 7,11%. Per tant, la JEC considera “raonable que tinguin una cobertura electoral als mitjans públics més gran” que altres formacions sense representació parlamentària. No obstant això, recull que aquesta proporció no pot ser comparable als nivells de què disposen PP, PSOE i IU, els tres partits que formen part del Parlament andalús des de les eleccions del 2012.

Reforma de la llei electoral

Aquesta doctrina electoral pot establir un important precedent per a les eleccions catalanes, ja que l'escenari que Podemos ha al·legat a Andalusia és gairebé idèntic. La formació de Pablo Iglesias també es presenta per primera vegada tant a les municipals del 24-M com per a les parlamentàries del 27-S. També arriba en el context del debat sobre la reforma de la nova Llei Electoral catalana, una de les qüestions dels quals gira precisament al voltant de la cobertura informativa electoral.

Tot i que no s'ha tancat una proposta definitiva, existeix consens al Parlament a superar l'actual model i apostar per un altre en el qual presumiblement es prioritzarien els criteris periodístics i en què tinguin més pes el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Consell de la Informació de Catalunya (CIC). El Col·legi de Periodistes de Catalunya, però, no està gaire d'acord i denúncia en un comunicat difós el passat dissabte l'intent dels partits polítics “de perpetuar” uns blocs electorals que consideren “una ingerència intolerable” de la feina periodística. En aquest sentit, el Col·legi de Periodistes reclama una nova Llei Electoral “no ha de servir per a oficialitzar la censura prèvia”.

Assegura que la LEC fixarà la “censura prèvia” que suposa que els partits decideixin “el temps de les notícies” i intervinguin en les escaletes dels informatius. També recorda que els blocs electorals generen rebuig entre els periodistes i “descrèdit entre els ciutadans” i “vulneren principis bàsics” d'una democràcia, entre els quals la llibertat de premsa. A més, diversos experts de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), consideren que els blocs electorals “ són una excepció a la Unió Europea en el camp de la cobertura periodística de les eleccions”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.