Política

El País Valencià alça les forces d'esquerra

El PP d'Alberto Fabra, un dels principals graners del vots populars, guanya les eleccions però perd mig milió de votants

L' extrapolació de resultats fa pensar en un futur govern autonòmic tripartit

La brisa de canvi que des de fa un temps bufa al País Valencià, es va transformar la nit de les eleccions europees en un autèntic vendaval que amenaça d'assolar els fonaments que durant dues dècades han sostingut el PP en totes les institucions públiques. És cert que el partit d'Alberto Fabra ha tornat a guanyar unes eleccions, però ho ha fet amb el pitjor resultat des del 1991. El 29,09% dels vots obtinguts en els comicis de diumenge disten molt, moltíssim, del 52,23% que va aconseguir el 2009.

La davallada per al partit d'Alberto Fabra és contundent i és la constatació del que ja indicaven els últims sondejos coneguts: els valencians han girat l'esquena als populars i busquen en altres formacions una alternativa. De fet, el PP ha perdut mig milió de vots, la meitat del seu suport electoral. La dada és preocupant perquè la caiguda del PP en un dels principals graners de vots –junt amb Madrid– és superior a la mitjana de l'Estat. Destaquen especialment els desastres de dues ciutats referents per als populars: València i Xàtiva. El feu inexpugnable de Rita Barberá trontolla sota els embats d'un hipotètic tripartit. I a la capital de la Costera, el seu alcalde i secretari del partit de la demarcació, Alfonso Rus, ha deixat el PP amb tan sols el 25% de suport.

Fabra ha tractat de minimitzar l'impacte dels resultats i ha optat per subratllar una victòria, mínima, molt allunyada dels triomfs aclaparadors dels seus antecessors. Altres càrrecs han destacat que aquests resultats no poden ser extrapolables a unes eleccions autonòmiques. El que és ben cert, és que els escàndols de corrupció i la sagnia econòmica dels comptes públics són un llast massa feixuc per al baró valencià.

L'esperança d'aquest territori, però, no està en el segon partit més votat. El PSPV-PSOE va sumar el 21,64% dels sufragis, molt lluny també del 37,59 que van obtindre en els anteriors comicis. Això no obstant, el PSPV ha aconseguit retallar als populars 7 punts, motiu pel qual el seu líder, Ximo Puig, es veu “pilotant el canvi que fa falta en la Comunitat Valenciana”. Però ho haurà de fer amb el permís dels seus hipotètics companys de singladura. El “temut tripartit” que formaria junt a EUPV, que ha aconseguit passar del 52.720 vots (2,80%) de 2009 als 179.810 (10,36%) actuals, i situar la número quatre d'IU, Marina Albiol, al Parlament Europeu, i Compromís. La coalició va apostar fort per la candidatura Primavera Europea, liderada per l'històric militant del Bloc i alcalde de Burjassot, Jordi Sebastià, que, gràcies als 137.708 vots (7,93%), ocuparà pròximament un escó al Parlament Europeu. Compromís tanca un cicle i ja té representació en totes les institucions. Això no obstant, la coalició esperava uns resultats més brillants.

A aquestes tres formacions, s'hi sumaria una altra per l'esquerra. Podem ha irromput amb força entre l'electorat valencià. La formació de Pablo Iglesias ha obtingut 143.171vots, xifra que la situa en el cinquè lloc amb un 8,25%
dels vots. En quart lloc s'ha situat UPD, però els seus 147.146 vots (8,47%) no serien suficients per
alçar el PP a la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.