Política

L'examen per a l'alcalde Ros

L'alcalde i candidat socialista a la reelecció es juga la majoria absoluta amb nous adversaris, pendent del desgast que li pugui causar la investigació d'anticorrupció i de la participació, que pot obrir la Paeria a més formacions

Aconseguirà, o no, Àngel Ros una altra majoria absoluta? És el gran dubte d'aquestes eleccions a la Paeria de Lleida, en què l'actual alcalde socialista passa l'examen, tot i que, per ara, ha entrat molt poc en campanya.

Enquestes i auguris diversos indiquen que Ros estaria, igual que ara fa quatre anys, ben a prop de revalidar una altra absoluta. Seria la tercera consecutiva i estaria supeditada a diversos factors. D'una banda, a l'impacte o desgast que li pugui generar el fet d'estar sent investigat per la fiscalia anticorrupció. Les denúncies de Marta Camps, exprimera tinenta d'alcalde, d'usar els comptes públics de maneres poc ètiques, contractes financers amb La Caixa a analitzar i un suposat tracte de favor a un concessionari estan pendents de resolució. Malgrat els sorolls d'alguns i els silencis d'altres, el ressò de tot plegat a la ciutadania és limitat, i Ros ho sap.

Un altre factor que influirà en una futura o no majoria és la participació. El paer en cap va assolir 15 regidors de 27 el 2011 amb uns 19.000 vots, és a dir, que van votar menys de la meitat dels que ho podien fer. Així, la Paeria va quedar amb una anòmala representació de només tres partits (PSC, CiU i PP). Si els lleidatans sortissin a votar el pròxim dia 24, podrien afavorir una Paeria més plural on no es descarta, tot i ser difícil, que hi puguin entrar formacions que en determinades etapes han estat fent més oposició que els grups amb representació.

Per afrontar aquestes incògnites es presenten en aquesta ocasió dotze candidatures, de les quals vuit fan campanya activa per assolir, almenys, un regidor. A més, amb cares noves al capdavant de les llistes.

El PSC es presenta amb Àngel Ros i una llista que semblava que s'havia de girar com un mitjó, però que, després de l'escàndol entre l'alcalde i la seva antiga mà dreta, ha quedat pràcticament igual, amb només un parell de canvis.

CiU aposta per Toni Postius, que ha estat regidor aquests darrers quatre anys i és una aposta de futur, tot i que des d'ara mateix vol aprofitar la primera oportunitat. Ha començat fent una campanya en positiu i sense esgarrapar gaire el contrincant. La llista de CiU és pràcticament nova de trinca.

El PP recupera Dolo López, presidenta local i diputada al Parlament, per la difícil tasca de mantenir sis regidors. La resta de la llista és semblant a l'actual composició i ha de lluitar amb una marca que va de baixa a Catalunya.

ERC renova cares i llista, i espera que l'embranzida dels independentistes els porti altre cop a l'Ajuntament. Els dubtes se centraven durant la precampanya en si Carles Vega pot aportar un valor afegit a la proposta republicana i anar a més.

ICV fa mesos que dóna a conèixer el seu cap de llista, Eduard Baches, ex-PSC, provinent de moviments socials i de la PAH. Pacta amb MES per reforçar l'objectiu de “robar” tots els vots possibles als socialistes. Vol recuperar cadires municipals, perdudes el 2011, i ser decisiu.

La CUP es presenta amb altres col·lectius i ha creat la Crida de Lleida. Ara ja ensenyen el logotip de la CUP, fins ara molt amagat, sabent que és una marca en alça i que els pot ajudar més que molestar. La seva aspiració és entrar per primera vegada a la Paeria aprofitant també l'embranzida de la formació.

A Ciutadans li passa una mica el mateix. És una marca de moda i les enquestes li donen una sorprenent entrada a la Paeria, malgrat que la majoria de la gent no coneix els integrants del partit ni la llista. Només la cap de llista, Ángeles Ribes, té una certa quota mediàtica.

Finalment, el Comú de Lleida, una agrupació d'electors que va aconseguir prop de 2.000 avals dels lleidatans per poder-se presentar i que va desestimar la fórmula d'inscriure-s'hi com a partit polític. Han aconseguit un cert nom i fer emprenyar l'alcalde en fer públics informes interns de la Paeria, despeses d'alcaldia que criden molt l'atenció o discrepàncies milionàries amb concessionàries dels serveis municipals. Carlos González n'és el cap de llista, però perquè algú s'havia de posar el primer. Fan campanya en bloc i al carrer, i la majoria no els coneix encara. Tenen difícil l'accés a la Paeria.

El mandat ha estat marcat des de principi d'aquest any per les denúncies de Marta Camps a la fiscalia anticorrupció, la seva destitució i les diverses informacions que han anat apareixent en aquest conflicte.

També, com a tot arreu, per la crisi, que ha castigat milers de persones i famílies, ja que l'Ajuntament és la primera administració a ajudar els que ho necessiten. Els serveis socials estan desbordats i la Paeria, en més o menys mesura, ja atén una quarta part de les famílies de Lleida. Així mateix, Ros ha universalitzat serveis, com ara la gratuïtat del transport públic per als més grans de 65 anys i la teleassistència, també a partir d'aquesta edat. Aquestes mesures han estat qualificades de populistes i cares per l'oposició, però segur que la gent gran mirarà amb bons ulls l'alcalde.

Pel que fa als ingressos, la batalla és des de fa anys en els impostos i, sobretot, per l'IBI, dels quals tothom es queixa i ara en promet la rebaixa. Tots menys el PSC i ICV. La contribució, de les més altes de l'Estat, suposa més d'un terç dels ingressos municipals.

Pel que fa a la despesa, l'urbanisme ha estat escàs i de proximitat, amb places, vials i entorns escolars com a elements principals d'una acció de govern que ha perdut una arma potent inversora. L'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU) acumula un deute de prop de 74 milions i el que abans finançava la inversió municipal, ara ha de ser rescatat. De fet, però, passa perquè la Paeria assumeix aquest deute per dissoldre la societat. Es transformarà en oficina municipal de l'habitatge social, ja que l'EMU tenia 250 pisos en propietat i 200 més els gestiona, sobretot, per acció social.

En l'àmbit de l'urbanisme destaca també el projecte de recuperació del parc de les Basses, en part gràcies a la concessió a cinquanta anys a un operador privat per fer un parc de lleure infantil amb els barrufets com a marca internacional de referència. Aquest parc ocuparà nou hectàrees i la resta, fins a vint hectàrees més, seran de lliure accés i amb serveis i algun equipament comercial o hoteler. Ha estat un dels cops d'efecte d'aquest mandat, però curiosament, durant aquesta campanya, gairebé ni ha estat esmentat per ningú.

En els darrers quatre anys, la Paeria també ha llançat nous projectes per, en teoria, estalviar costos i guanyar inversions. Aquestes operacions han estat la privatització de l'enllumenat públic i també del control de trànsit, amb radars i semàfors vermells. A més, s'han prorrogat les concessions de subministrament d'aigua i de neteja, les dues més fortes de la ciutat.

Pel que fa als barris, Lleida té la cara i la creu, ja que el Centre Històric ha fet un pas endavant en la seva revitalització, sobretot en la dinamització hostalera i comercial que s'ha generat al voltant del mercat del Pla i als bars Blasi i Gilda. Nous negocis i canvis d'imatge a la part alta de Cavallers, la més degradada, però encara queda molta feina per fer. La creu, és la Mariola, en ple procés de degradació social i urbana, i amb una crisi que ha accelerat aquesta penosa situació. Molta “ocupació”, edificis sense ascensors ni manteniment, i amb una preocupant taxa d'atur.

Pel que fa al desenvolupament econòmic, els debats se centren en el model industrial, inexistent i que cal fer des de zero, i el comercial. El primer forma part de les propostes estel·lars de la majoria de candidatures, com ara el PSC i CiU, que ara, després d'anys aturats, parlen de desenvolupar nous polígons i nous sectors industrials que l'Incasòl gairebé es venia perquè estaven en desús i sense diners per urbanitzar. En el segon, el comercial, el debat és vell. Hípers sí o no. Alguns defensen models mixtos, donant entrada a grans superfícies a Lleida, que ara són gairebé inexistents, com és el cas del PSC i el PP, mentre que d'altres, com ara CiU i ERC, defensen sobretot el teixit comercial del petit i mitjà comerç local i només aposten per grans superfícies si se situen al centre i dinamitzen la resta. És a dir, que hi hauria un consens per autoritzar un gran centre comercial en l'àmbit de l'estació del ferrocarril.

On sí que hi ha consens entre totes les forces és a treballar conjuntament per tal que el Turó de la Seu Vella de Lleida sigui declarat, a mitjà termini i si tot va bé, patrimoni de la humanitat per la Unesco. Una fita que reforçaria, i molt, l'autoestima lleidatana.

Catorze debats en un mes
En gairebé un mes, els candidats a alcaldes i regidors participaran en catorze debats que mitjans de comunicació i entitats organitzen. La majoria són sectorials i els partits hi envien els especialistes. Aquest fet i que la campanya ha començat coincidint amb la festa major de Lleida, ha provocat que aquesta sigui força fluixa, sense gaires sorpreses ni enfrontaments, i amb un Àngel Ros que gairebé no ha fet campanya electoral. Els partits han optat per fórmules conegudes i clàssiques en la presentació de propostes.
LES CLAUS
1
Majoria absoluta
La batalla de totes les formacions és evitar que el PSC torni a obtenir la majoria absoluta, mentre que Àngel Ros treballa per mantenir-la. La participació serà clau. Si és baixa, com fa quatre anys, donaria quasi segur una altra majoria al PSC.
2
Cas Marta Camps
Les eleccions serviran per veure fins a quin punt les denúncies a la fiscalia anticorrupció poden erosionar la figura de l'actual alcalde.
3
Comerç i indústria
L'objectiu comú és crear ocupació, i sembla que el desenvolupament comercial i generar nou sòl industrial són les bases en què coincideixen la majoria de formacions. La implantació de grans superfícies, però, provoca discrepàncies.
LES XIFRES
175.800.000
Deute municipal
És el deute que té actualment la Paeria, segons dades de l'equip de govern, sumant el deute a llarg termini i l'acumulat dels organismes autònoms. L'oposició situa el deute, però, entre els 200 i els 240.
11.901
Famílies ateses per la crisi
En diferents graus i serveis, xifra que suposa el 22,4% de les famílies de Lleida. La crisi fa que cada any augmentin les necessitats de persones en risc d'exclusió.
Àngel Ros
PSC.
Busca la tercera majoria absoluta. Fins ara, no ha entrat en campanya. S'hi juga una part de la seva credibilitat arran de les denúncies de Camps i pels seus canvis dins el PSC.
Toni Postius
CiU.
L'aposta de CiU per als pròxims anys, potser fins i tot per als comicis del 2019. Campanya en positiu i sense gaire desgast per a l'actual alcalde. Mantenir els sis regidors seria un èxit.
Dolo López
PP.
La presidenta del PP a Lleida torna a la política local amb el difícil objectiu de mantenir els sis regidors i intentar fer valdre la suposada recuperació econòmica que haurien afavorit.
Carles Vega
ERC-AVANCEM.
S'agafa a l'empenta de la marca per entrar a la Paeria, tot i que la incògnita és amb quina potència. També vol esgarrapar vots al PSC amb l'acord amb Avancem.
Eduard Baches
ICV-EUiA-MES.
Una altra coalició que fa mesos que lluita, amb la suma d'exsocialistes, per evitar la majoria absoluta de Ros, fet que li permetria recuperar presència a la Paeria.
Ángeles Ribes
CIUTADANS.
Pot ser la gran sorpresa dels comicis i aconseguir entrar a la Paeria sense que gairebé ningú conegui els candidats. La nova marca de moda esgarraparia vots a PP i PSC.
Pau Juvillà
LA CRIDA.
Van voler encapçalar l'alternativa d'esquerres i marquen perfil propi. Entrada la campanya, ja opten per ensenyar la marca CUP, que els donarà millors rèdits electorals.
Carlos González
EL COMÚ DE LLEIDA.
Una agrupació d'electors que ha donat un parell de titulars potents contra l'alcalde Ros. Ara busca la revàlida a la feina feta amb la representació municipal.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.