Vinyetes d’un estudiant errant

L’il·lustrador Oriol Malet va ser “un estudiant errant”. Un mal estudiant que es va passar tot un curs als passadissos de l’institut, expulsat d’unes aules en què no trobava el seu lloc. “Jo no sabia què volia fer”, reconeix. Però sí que feia una cosa: “No parava de dibuixar.” Les hores que es va estar al passadís es dedicava a fabular. “Vaig passar la infantesa i l’adolescència somiant despert, pensava en històries fantàstiques”, relata. L’estudiant errant va acabar fent belles arts i ha esdevingut un reconegut i polifacètic il·lustrador, que alterna dibuixos a la premsa, als llibres infantils i d’adults, als cartells, a les etiquetes de vi..., allà d’on li arribi un encàrrec. Com el que li ha fet recentment la Fundació Jaume Bofill, que té entre un dels seus objectius lluitar contra l’elevat nombre d’alumnes que no continuen els estudis un cop acabada l’educació secundària obligatòria, o fins i tot abans.

La proposta ha cristal·litzat en el còmic Ombres de colors, editat per la fundació i per l’Editorial Comanegra. Una proposta que ha tocat profundament la fibra a Malet, ja que s’ha reconegut en la problemàtica d’alumnes que no se senten prou motivats, prou partícips de l’educació, i que acaben, de forma metafòrica o real, expulsats als passadissos.

“Cada any s’incorporen més de nou mil joves a l’abandonament escolar prematur. Això representa un 17% de l’alumnat que surt de l’autopista i no torna a entrar”, explica el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín. Fa anys que investigadors vinculats a la fundació estudien aquest fenomen, i s’ha constatat que Catalunya és líder a l’Estat i a Europa de l’abandonament dels estudis abans de l’etapa postobligatòria. Un 16,9% dels alumnes no van continuar estudiant més enllà de l’ESO a Catalunya el 2021, mentre que a l’Estat espanyol la taxa és del 13,9% i la mitjana europea és del 9,7%.

L’abandonament s’acarnissa entre les classes més desafavorides: el 30% de l’alumnat vulnerable deixa els estudis un cop acaba l’educació obligatòria. I això té un impacte: els joves que no continuen estudiant “segurament acabaran treballant en mercats precaritzats, amb atur crònic i sent usuaris de serveis socials”, segons Palacín. “No podem normalitzar aquest fenomen, la marginació que provoca es paga molt cara”, també en termes econòmics com a societat, i el procés que culmina amb l’abandonament dels estudis “suposa un patiment molt dolorós per al jove”. La fundació fa temps que alerta del problema, i el juliol passat, el Parlament va aprovar un pla de xoc per fer front al fenomen.

L’encàrrec fet a Malet respon a l’estratègia d’arribar als joves i fer-los prendre consciència amb un llenguatge que els sigui proper. I de provocar el debat als instituts i les famílies. El còmic, d’una cinquantena de planes, explica la història de Cris –no queda clar si és noi o noia, una calculada ambigüitat per connectar amb tot el jovent–. L’estudiant s’avorreix a classe, no escolta, dibuixa molt i caricaturitza els docents, i la professora l’expulsa al passadís. La imaginació vagareja en forma de dibuixos, d’ombres i colors que graten en les circumstàncies que propicien l’abandonament: situacions complicades com l’assetjament, la falta d’integració dels nouvinguts, contextos familiars difícils, manca de suport quan hi ha hiperactivitat o trastorns diversos..., també d’orientació quan els estudiants no saben cap a on tirar. I al final, un toc d’atenció: “Hem parlat amb l’orientadora de l’insti! M’ha fet veure que abandonar no és una bona opció”, diu un dels personatges. El còmic recull la diversitat de motius que condueixen a l’abandonament i també la necessitat de suports per tirar endavant.